d'on soc o qui soc,
a vegades tremolo
escoltan las raons
m'arrivat la vellesa,
sensa més com un glop
me n'hi vegut la vida,
sensa més sensa plors
i devant la finestra
tinc un bosc de raons
per sentirme més feble
per no esser de cap lloc
de petita arrivare
amb un nus dins el cor
i aquell nus es quedare
pres de mi com un llop
matinades inmensses
la mainada plorá
el vailet de sa casa
ara si, es catalá
No hay comentarios:
Publicar un comentario